El Pedraforca és la nostra muntanya. Ara tocaria fer una introducció carregada de sentimentalisme explicant per què és una muntanya emblemàtica i envoltada de màgia, però ho trobo innecessari i, si us fa molta il·lusió, no patiu, Google n’és ple.

El Pedraforca és una fita imprescindible per a senderistes i escaladors. Ara, limitar-se a pujar en cotxe fins el refugi, coronar el cim i fer-se la foto per l’Instagram és una mica simplista –i quasi ofensiu cap als que estem enamorats del Berguedà. El massís i les valls circumdants –tot i que no totes berguedanes– són paratges sorprenents que bé es mereixen una mica de dedicació per descobrir-los. A més, l’ascensió al Pedraforca no és senderisme fàcil: la grimpada té trams de grau II o II+, sempre pot caure alguna pedra i la baixada per la tartera de Saldes requereix d’una certa tècnica –més que res per no fer-la rodolant, però, ei, cadascú té el seu estil. Resumint, que no és una bona ruta d’iniciació, ni per fer-la amb nens petits o que no estiguin avesats a la muntanya.

Per sort, no cal pujar al cim per conèixer el Pedraforca. El PR®-C 127, més conegut com a Pedraforca 360º, és una ruta circular que, tot i que llarga, no presenta cap dificultat tècnica. Es pot fer amb nens i gossos i en qualsevol moment de l’any sense problema. I, si els seus 17 quilòmetres (que es fan perfectament en 6 hores) se us fan massa pesats, es pot fraccionar en dues jornades i fer nit, per exemple, al refugi Lluís Estasen, per on passa la ruta i que es troba a la bucòlica Jaça dels Prats. Per als més valents, del refugi en surt també la ruta clàssica per pujar al Pollegó Superior, de manera que, si disposeu de dos dies, és bona idea fer primer la volta i animar-se l’endemà amb l’ascensió.

La ruta Pedraforca 360º comença i acaba, teòricament, a Gósol. El que tenen les rutes circulars, però, és que les pots començar on més gràcia et faci. Es pot sortir, per exemple, des del mirador del Gresolet, on hi ha el pàrquing del refugi Lluís Estasen. Si es comença a Gósol és pràcticament obligatori sortir aviat per arribar a primera hora de la tarda i tenir temps de visitar el Centre Picasso, on s’exposen litografies de les obres que l’artista pintà durant la seva estada al poble.

Comenceu d’on comenceu, aquesta ruta us portarà per paisatges diversos, sempre acompanyats per vistes espectaculars sobre el Pedraforca des de tots els angles. Passareu per El Collell, divisòria d’aigües entre la conca del Llobregat i la del Segre i punt d’unió entre el Massís del Pedraforca i la Serra del Cadí, així com pel Coll de Jou, on hi ha un jaciment paleontològic, i tindreu el privilegi de veure un gran diversitat d’hàbitats, des de tarteres fins fagedes, passant per boscos de pi negre i de pi roig.

No us feu il·lusions, tampoc. Des del Pedraforca 360º, la fageda la passareu de costat. Si us voleu endinsar en aquest bosc protegit, farcit d’arbres monumentals i que en un moment donat es fusiona amb l’avetosa més gran del Berguedà, la vostra ruta és la Volta per la falda del Pedraforca i la Vall de Gresolet. Aquesta ruta us descobreix els dos principals atractius de Saldes: el Pedraforca i Gresolet. A més de passar per una fageda i avetosa de gran valor natural, també us porta fins al Santuari de Gresolet i el refugi de Gresolet, tot oferint magnífiques vistes sobre el Pedraforca. És un xic més llarga que l’altra, però es fa en qüestió de 6 hores i escaig. I, en passar pel refugi, ofereix la possibilitat d’entaular-se per dinar o de fer nit a mig camí.

El mateix passa amb les tarteres: des del Pedraforca 360º les veureu sense trepitjar-les. Si teniu ganes d’endinsar-vos en aquest hàbitat dinàmic i només aparentment desolat, el PR®-C 123 o Volta al Pedraforca des de Gósol us porta a passejar per les dues tarteres principals del massís. Aquesta ruta creua el Pedraforca per l’Enforcadura, passant tant per la tartera de Gósol com la de Saldes i vorejant després el massís pel nord. No puja al cim, però és el camí que es fa servir, des de tots dos pobles, per arribar al Coll de Verdet o a l’Enforcadura, des d’on s’inicia l’ascensió al Pollegó Superior –i també a l’inferior, si sou escaladors. És una ruta circular amb inici i final a Gósol, però també es pot agafar des de Saldes si puges primer fins al refugi Lluís Estasen, per on passa el PR.

I si tanta volta a la muntanya i tantes panoràmiques dels pollegons us han fet venir ganes de fer el cim, hi ha opcions per a tots els gustos. La Ruta clàssica d’ascensió al Pedraforca surt des de Saldes i us porta a coronar el Pollegó Superior (2.506 m). Passant pel refugi Lluís Estasen s’arriba al Coll de Verdet i des d’allà toca grimpar fins el pic. No cal ser escalador, però la pujadeta té tela i cal anar amb compte amb les pedres que puguin caure –més que res, aviseu els que vagin darrere vostre, que no les entomin amb la cara. Atenció també amb la baixada per la Tartera de Saldes! Es baixa millor corrent suaument i amb el pes ben enrere –creieu-me, no voleu caure endavant–, però vosaltres mateixos, jo no m’hi he pas de ficar.

Si us fa més gràcia Gósol, també podeu fer el cim des d’allà. Només és qüestió de pujar per la Tartera de Gósol, molt menys dura que la de Saldes, seguint el PR®-C 123 fins l’Enforcadura i un cop allà agafar el sender que enfila cap al Pollegó Superior. Fet el cim, teniu mil opcions. Podeu fer un ruta circular, baixant fins el Coll de Verdet i retrobant allà el PR. També podeu tornar enrere i estalviar-vos la Tartera de Saldes. O, si us heu quedat amb ganes de més, des de l’Enforcadura podeu grimpar fins el Fals Pollegó.

Gósol

I el Pollegó Inferior, pobre oblidat? No és que li tingui cap tírria, però és que és molt més difícil de coronar. La ruta típica és la de La Gran Diagonal, un recorregut circular des de Saldes força difícil. És una ruta de caràcter alpí on hi trobareu alguns passos d’escalada de dificultat tècnica de tercer grau. Hi ha diferents opcions per pujar, però, en general, és recomanable tenir una certa experiència en escalada. No tothom ho fa amb arnès i cordes, però hi ha alguns passos on un se sent més segur si va lligat.

També es pot accedir al Pollegó Inferior (2.445 m) des de l’Enforcadura, passant pel Fals Pollegó i creuant la canal que el separa del Pollegó Inferior, però la dificultat ve a ser la mateixa.

Dit això, feu el favor d’entusiasmar-vos amb aquesta muntanya espectacular i descobrir-la en profunditat, que val la pena. Sempre amb prudència, però, que els serveis d’emergència estan farts de recollir eixelebrats jugant a ser isards! És una muntanya que mereix respecte, però no cal tenir-li por. I, si us en moriu de ganes, però us fa certa cosa, contracteu un guia, que per a això estan! La pujada guiada al Pedraforca és una manera excel·lent de fer una primera presa de contacte amb el massís i les grimpades de forma segura i ben acompanyat.

Oh! Una última cosa: no sigueu massa sapastres, au. Les tarteres i les parets de roca són hàbitats molt delicats i que estan molt malmesos per l’alta freqüentació. Sigueu respectuosos amb l’entorn, no sortiu del traçat i recolliu els embolcalls dels entrepans.

Au, a l’aventura!