L’altre dia parlava amb l’Àngels Gascueña, una guia de muntanya especialitzada en guiatge de persones amb discapacitat física. L’Àngels forma part de Guies d’Arrel, un equip dedicat al guiatge inclusiu amb el qual estem orgullosos de poder comptar per oferir les nostres activitats de turisme inclusiu. Aquesta conversa, així com la visita guiada al Nucli Antic de Bagà que vaig fer a un grup de persones amb visió reduïda que va portar la mateixa Àngels fa unes setmanes, m’han fet prendre consciència de quelcom molt bàsic: el patrimoni –tant cultural com natural– és de tots i, per tant, ha de ser accessible a tothom. 

I així, tot buscant informació al respecte, ensopego amb un buit immens. A aquells que esteu més familiaritzats amb la qüestió, suposo que us estic descobrint la sopa d’all, però a mi em va resultar sorprenent la poca gent que es dedica a posar la muntanya i les activitats a la natura a l’abast de tothom. Ja no només a Catalunya, sinó que a l’Estat Espanyol hi ha molt poques empreses que treballin en aquesta direcció. I que hi treballin de debò, és clar, perquè no és el mateix tenir una cadira Joëlette per si de cas algú te la demana, que organitzar activitats pensades perquè tothom hi pugui participar.

M’ha semblat terrible descobrir que, aparentment, si tens una discapacitat física, l’única manera que pots llançar-te a gaudir de la muntanya i el territori és ficant-te en competició. I si no vols competir, què? Què passa si només vols anar a fer una passejada, o enfilar-te al Moixeró, i hi has d’anar en cadira de rodes? Què passa si vols descobrir el paisatge de la teva comarca, però tens visió reduïda? És imprescindible que existeixi una oferta turística que posi el territori a l’abast de tothom, i és imprescindible estimular la demanda d’aquesta mena d’activitats. Viure la muntanya, la natura, la terra, és una experiència única, gratificant i màgica i tothom hauria de poder accedir-hi. Però, sobretot, tothom hauria de saber que pot accedir-hi. Que hi ha gent i empreses que ens dediquem a enderrocar, poc a poc, la barrera entre la muntanya i les persones amb diversitat funcional. Que gràcies a gent com Guies d’Arrel o els membres del Proyecto Eidós, és possible descobrir el territori sense que ser una persona amb una discapacitat suposi un impediment.

Com? Doncs, per exemple, organitzant excursions amb cadira Joëlette, barra direccional o intèrprets de llengua de signes. L’únic terreny que la cadira Joëlette no pot desafiar són les tarteres, però és possible, per exemple, fer una excursió a la neu. La barra direccional és ideal per a persones amb discapacitat visual si el terreny és molt tècnic, però no sempre és necessària. Depèn de cada persona i de cada excursió, però per a això els guies tenen una àmplia formació. Els guies també porten materials tàctils a les sortides: mapes en relleu perquè tothom pugui descobrir el territori, diferents roques per donar a conèixer la geologia de la zona, pells i ossos d’animals per fer possible el contacte amb la fauna… La natura no és només el paisatge: són olors, són textures, són sons. I hi ha mil maneres de viure-la i gaudir-la i cadascú té la seva. A Pedratour, per exemple, aquesta idea la treballem amb la nostra estada 5 sentits: és una estada de 3 dies, oberta a tothom, perquè ens puguem aproximar al medi natural de moltes maneres diferents.

Bé, doncs coses com aquesta, són les que hem d’intentar potenciar. Tothom té cabuda a la muntanya i per això cal ser més accessibles a tot el territori. Cal potenciar la formació en inclusivitat a les empreses turístiques i d’oci i cal impulsar la demanda d’activitats a la natura que siguin accessibles a les persones amb diversitat funcional. Perquè aquestes activitats existeixen, però, sobretot, perquè poden existir. És factible que el medi natural i la muntanya estiguin a l’abast de totes les persones, perquè és patrimoni. I és de tots.

Ara es parla molt de sostenibilitat. I és fantàstic i necessari, però la sostenibilitat ha d’estar en tots els aspectes. A Pedratour ens ho prenem seriosament, això de la sostenibilitat, en tots els vessants. Per això insistim en que cal treballar per un turisme sostenible en l’aspecte ambiental –evidentment–, però també en l’econòmic i el social. I la sostenibilitat social inclou, necessàriament, l’accessibilitat. Així que hem de treballar, entre tots i totes, per fer que tot el que té per oferir el territori sigui accessible a tothom.

És una feina que cal que fem per millorar com a societat i per poder compartir sense barreres allò que més ens agrada: la cultura, la terra, la muntanya, la natura. I, a més, no hi perdem res, ans al contrari, tothom hi surt guanyant! I per reforçar aquest missatge, m’haureu de permetre que m’acomiadi tot citant la Guia d’Accessibilitat PREDIF: “L’accessibilitat és imprescindible per al 10% de la població, necessària per al 40% i còmode per al 100%”. Així que, ja ho sabeu, a treballar per una muntanya sense barreres!