Quines ganes d’escapar-se! Estem tots plegats esperant amb candeletes el moment de fer un viatget, oi? A mi, personalment, tanta restricció de mobilitat m’està deixant els músculs atrofiats; frisso per calçar-me les botes i llançar-me uns dies a recórrer muntanyes! Vosaltres no? Però no patiu, que tot arriba! Si us agrada fer rutes a peu, aquesta Setmana Santa us convidem a descobrir amb nosaltres la part catalana del Camí dels Bons Homes! Ja tenim dates per anar a fer les últimes etapes del Camí dels Bons Homes en grup i amb guia, obrim la veda el 31 de març! Animeu-vos a acompanyar-nos en aquesta aventura de 6 dies, no us en penedireu!

El GR-107 –o Camí dels Bons Homes, per als amics– és una travessa transpirinenca que ens porta a seguir les passes dels càtars en la seva fugida de l’Església Catòlica. El catarisme fou un corrent del cristianisme que començà a expandir-se i a arrelar a partir del segle X, amb particular força a Occitània, i que fou salvatgement perseguit per l’Església Catòlica, fins el punt que el Papa va declarar una croada contra els seus seguidors –la primera en terres cristianes i contra cristians. Després de la dramàtica caiguda de Montségur (Ariège, França, 1244), els càtars que quedaven van fugir del genocidi cap a terres catalanes. Alguns dels llocs que van rebre un flux important de refugiats càtars –també anomenats “bons homes” i “bones dones”– van ser les terres dels Bretós de Berga, dels Pinós de Bagà i Gósol o dels senyors de Castellbò. Així, el Camí dels Bons Homes discorre rere les petjades dels càtars, des de Foix (Ariège, França), fins el Santuari de Queralt de Berga, tot travessant terres impregnades d’història, en una ruta de més de 200 km.

Camí dels Bons Homes

Coll de la Portella Blanca

Santa Maria de Talló

El GR-107 –o Camí dels Bons Homes, per als amics– és una travessa transpirinenca que ens porta a seguir les passes dels càtars en la seva fugida de l’Església Catòlica. El catarisme fou un corrent del cristianisme que començà a expandir-se i a arrelar a partir del segle X, amb particular força a Occitània, i que fou salvatgement perseguit per l’Església Catòlica, fins el punt que el Papa va declarar una croada contra els seus seguidors –la primera en terres cristianes i contra cristians. Després de la dramàtica caiguda de Montségur (Ariège, França, 1244), els càtars que quedaven van fugir del genocidi cap a terres catalanes. Alguns dels llocs que van rebre un flux important de refugiats càtars –també anomenats “bons homes” i “bones dones”– van ser les terres dels Bretós de Berga, dels Pinós de Bagà i Gósol o dels senyors de Castellbò. Així, el Camí dels Bons Homes discorre rere les petjades dels càtars, des de Foix (Ariège, França), fins el Santuari de Queralt de Berga, tot travessant terres impregnades d’història, en una ruta de més de 200 km.

Nosaltres, per a la ruta guiada, us fem una proposta més moderada: la meitat d’aquesta distància, en 5 etapes (més un primer dia per trobar-nos) per terres catalanes. Comencem l’aventura a Porta (a la Cerdanya francesa), on ens trobarem i ens allotjarem la primera nit per arrencar ben aviat i plens d’energia el dia següent.

De Porta ens n’anem xino-xano cap a Bellver de Cerdanya. Passarem pel Coll de la Portella Blanca (2.515 m), divisori entre França, Catalunya i Andorra, on trobarem una fita de pedra que marca el límit entre els estats espanyol i francès i des d’on gaudirem de vistes espectaculars. Un cop allà, tot és baixada. L’etapa és llarguíssima, però no patiu, que a la masia de Cal Jan de la Llosa ens hi recollirà un cotxe que ens durà directament a Bellver, tot estalviant-nos ben bé 15 km quilòmetres d’asfalt i pista que es podrien fer un xic pesats.

La segona etapa ens porta de Bellver fins a Bagà. Deliciosa etapa que ens fa passar per dos edificis romànics (l’església de Santa Maria de Talló i l’ermita de Sant Serni de Coborriu) i pel bucòlic refugi de Cortals de l’Ingla en el seu tram ceretà. Un cop arribem al Coll de Pendís, deixem enrere la Cerdanya per endinsar-nos al Berguedà, una terra sorprenent que anirem descobrint al llarg del que queda de ruta. En aquesta banda del Cadí-Moixeró, el camí ens porta al refugi Sant Jordi, situat en un lloc encantador. També ens fa creuar la magnífica fageda de Gréixer, un autèntic monument natural molt ben conservat que, a l’abril, estarà en plena explosió de vida i verdor. Arribats a Bagà, us portem a visitar el Centre Medieval i dels Càtars –sembla apropiat, ja que estem fent la ruta dels càtars–, ubicat a les antigues masmorres del Palau dels Barons de Pinós, una de les famílies nobles que van mostrar-se indulgents amb els “heretges” refugiats. És molt recomanable, també, aprofitar l’avinentesa per perdre’s pels carrerons de l’encantador Nucli Antic de Bagà, que conserva el traçat urbanístic del segle XIII. Val la pena descobrir-lo!

El tercer dia, sortim de Bagà en direcció a Gósol, un dels poblets amb més encant del Massís del Pedraforca. Comencem per un camí ramader asfaltat, però molt agradable i vorejat d’arbres, tot i que el deixarem ben aviat per enfilar cap al Coll de la Bena i, després, cap al Coll de Bauma, tot seguint la vall del Bastareny. Des del Coll de Bauma gaudirem d’una magnífica vista sobre dita vall i tot el paisatge que hem travessat de pujada. Després ens quedarà encara un xic de pujada fins El Collell, però se’ns farà d’allò més agradable gràcies a l’espectacular vista que tindrem sobre la paret nord del Pedraforca –que potser encara podrem veure una mica nevat– i la Vall de Gresolet. Al Collell deixarem la Serra del Cadí per entrar en territori del Pedraforca, la imponent visió del qual ens escortarà fins a Gósol.

L’etapa de Gósol a Berga és de les més llargues i dures de la ruta dels càtars; per això, la dividirem en dues etapes molt més assequibles, fent nit a l’alçada del poble abandonat de Peguera. Sortim de Gósol i, tot vorejant el Pedraforca, ens dirigim cap a la Serra d’Ensija, que ens ofereix paisatges espectaculars com les impressionants parets de les roques de Ferrús i els vessants de la Gallina Pelada. Fregarem els 2.000 m al Collet de l’Estret i d’allà baixarem cap a Peguera, un antic poble miner abandonat que es troba en un lloc esplèndid. Aquesta etapa és tècnica i –malgrat que, després de dividir l’etapa original, és relativament curta– ens arrencarà uns quants esbufecs. Però val la pena cadascun d’ells, ja que el paisatge és sobrecollidor.

Emprendrem la darrera etapa fins a Berga amb una baixada relativament amable. És una etapa curta i majoritàriament de descens, però força intensa i gens avorrida, ja que gaudirem d’esplèndides vistes sobre la plana del Baix Berguedà. Passarem pel Santuari de Queralt, magnífic, i acabarem la nostra ruta amb una pronunciada baixada fins Berga ciutat.

 

Les rutes guiades i, en particular, les rutes temàtiques guiades, són una oportunitat única de practicar senderisme tot aprenent i coneixent gent diversa. Una aventura a la natura amb un grup de gent amb qui compartir-la i un guia amb àmplia formació que et descobreix els secrets dels llocs per on passes. Tant si t’hi apuntes sol com si vens amb amics o família, és una experiència enriquidora i memorable. Anima’t a fer un tastet del Camí dels Bons Homes en grup i amb guia! Del 31 de març fins el 5 d’abril, Pedratour posa a la vostra disposició un guia de muntanya titulat i una ruta amb tota la logística resolta, per a que només us hagueu de preocupar de caminar i descobrir la fascinant història dels càtars! Au, a fer la motxilla!

Bagà

Peguera