Lung-Ta (literalment, “Cavall de Vent”) és el nom que reben les banderes d’oració tibetanes, guarnides amb un cavall que simbolitza el vent interior, la força dels desitjos i les fites personals. Els 8 refugis guardats del Parc Natural del Cadí-Moixeró no podrien haver triat un nom i logotip millor per a la ruta circular que els uneix. La travessa Cavalls del Vent és un imprescindible per als amants del senderisme i el trail running, un recorregut espectacular per un dels espais protegits més grans i paisatgísticament diversos de Catalunya. Una altra ruta imprescindible és Pedraforca 360 i ascensió al Pedraforca.  Adaptable a diferents nivells, sempre permet posar-te a prova mentre connectes amb la natura: fent honor a la bandera que li dona nom, ofereix un espai per a la introspecció i el desafiament i millora personals. I també per als riures i per al reforç dels vincles, només faltaria!

84 quilòmetres i 5.600 metres de desnivell acumulat poden espantar qualsevol, però el cert és que la ruta no té una gran dificultat tècnica i es pot dividir en fins a 7 etapes molt més assequibles. La màxima distància entre dos refugis són els 16 km que separen el refugis de Gresolet i Sant Jordi, o bé Niu de l’Àguila i Serrat de les Esposes, mentre que altres, com Gresolet i Lluís Estasen tenen amb prou feines 4 km entre ells. La seva condició de ruta circular amb refugis repartits per tot el seu traçat la fa molt fàcilment ajustable a les necessitats de cadascú: es pot començar des de qualsevol punt, tot i que no tots els refugis són accessibles amb un turisme, i es pot fer a diferents ritmes. Dividir la ruta en 5 etapes (4 nits) d’entre 15 i 20 km cadascuna permet als senderistes de nivell mitjà fer la travessa a un ritme relaxat, amb jornades d’unes 8 hores –inclosos els descansos i les obligatòries parades per contemplar i fotografiar el paisatge. Aquesta és la proposta de les rutes guiades. Els caminants més enèrgics i resistents solen fer-la en 3 etapes. Això suposa recórrer prop de 30 km per jornada, que equivalen a unes 9 o 10 hores efectives caminant. I després hi ha els runners, que són un món a part i en cosa d’un dia i mig ja tornen a ser a casa, però esbufego només de pensar-hi.

Al meu parer, val la pena fer un pla de ruta que et permeti entretenir-te a contemplar el paisatge i assaborir els racons més màgics del Parc. Si el primer cop que fas la travessa has d’anar patint per arribar al refugi a sopar i tot intentant afanyar-te no tens temps d’aixecar la vista dels teus peus, et perdràs un munt de coses. El meu consell: descobreix Cavalls del Vent tranquil·lament. Sempre seràs a temps de tornar a fer-la en 3 dies quan ja te la coneguis! Ja la facis en 3, 5 o 7 dies, el que és segur és que no t’avorriràs. Si alguna cosa té el Cadí-Moixeró, és una extraordinària diversitat d’hàbitats, paisatges i vistes.

A la seva cara sud, la ruta ens porta a vorejar el mític Pedraforca , al peu del qual hi ha el refugi Lluís Estasen, envoltat de roca, pi negre i pi roig. El refugi més proper –Gresolet–, en canvi, es troba enclotat en una vall solcada per torrents, just al marge d’una avetosa i d’una espectacular fageda. Aquesta, farcida d’arbres monumentals catalogats, grimpa per l’humit vessant fins el Coll de la Bauma, on es retroba la pineda de pi roig, molt més seca i característica de la muntanya mitjana. La vall de Gresolet, amb la seva fageda i esquitxada d’altres caducifolis com roures i besurts, és d’una bellesa corprenedora a la tardor, la millor època per recórrer-la. Ja a finals de setembre un pot començar a meravellar-se del paisatge policromat d’aquest raconet del Parc, de gran valor ecològic.

També a la cara berguedana de la serralada es passa per una altra fageda impressionant, molt ben conservada, en el tram entre els refugis de Sant Jordi i Rebost. Entre una i l’altra, però, i per evitar que us avorriu, el recorregut passa per un altre dels racons màgics de la zona, completament diferent: el congost dels Empedrats, un imponent paisatge càrstic que el torrent de Pendís ha excavat pacientment a la roca. Sempre dins el bosc, mig de pi i mig de ribera, tot saltant de pedra en pedra, es ressegueix el rierol, amb els seus gorgs i salts d’aigua. Val la pena desviar-se breument cap al Bullidor de la Llet, una font natural que, quan porta aigua, brolla de la roca amb tanta força que és totalment blanca. La primavera i la tardor són les millors èpoques per fer aquest tram, ja que és quan hi ha més cabal i resulta més espectacular; a la tardor hi teniu l’afegit dels colors que adopta el bosc de ribera.

I si, tot i així, us heu cansat de veure bosc, no patiu, que el camí escala tant el Moixeró com el Cadí, portant-nos a paisatges oberts, purament alpins, des d’on podreu gaudir d’esplèndides panoràmiques sobre el Berguedà i la Cerdanya i, en dies clars, pràcticament mitja Catalunya. Amb sort, pels prats alpins i la carena us hi acompanyaran ramats d’isards, àguiles daurades, voltors i alguna marmota despistada. Si us hi animeu, podeu coronar les Penyes Altes de Moixeró (2.279 m), així com la Tosa (2.537 m), just a sobre el refugi de Niu de l’Àguila.

A la cara nord de la serralada hi trobarem magnífiques tarteres, tant entre els refugis de Niu i Serrat de les Esposes, com entre Cortals de l’Ingla i Prat d’Aguiló. També la pujada –o baixada, vosaltres mateixos– que separa Prat d’Aguiló i el Pas dels Gosolans (2.430 m), connexió entre la Cerdanya i el Berguedà, la fareu per una de les escarpades tarteres de la banda nord del Cadí. No tot és tartera, però, ni molt menys! Entre Serrat de les Esposes i Cortals hi teniu una dolça passejada per boscos i torrents i al llarg de tot el trajecte per la vessant ceretana del Cadí-Moixeró anireu alternant boscos –amb predomini del pi negre–, bucòlics prats i carenes pelades. I, especialment als voltants de Prat d’Aguiló, podreu admirar les espectaculars parets del Cadí, desafiament per a escaladors.

Impossible avorrir-se! La ruta Cavalls del Vent té paisatges i racons per a tots els gustos i mai no es fa massa llarga. N’hi ha prou amb ser un apassionat de la natura i que t’agradi caminar, ser conscient de les pròpies limitacions i ajustar el nombre d’etapes al nivell de cadascú per assegurar-se una experiència extraordinària. En un entorn tan ric, divers i dinàmic com és el Parc Natural del Cadí-Moixeró, us puc ben assegurar que un es queda amb ganes de repetir-la, potser en una estació diferent, potser a un ritme més alt, potser amb una altra companyia.

Per a la primera vegada, un parell de recomanacions: no tingueu pressa i, si teniu poc experiència en muntanya, contracteu la ruta guiada per sentir-vos més segurs i, de pas, aprendre molt sobre la zona! I, sobretot, trieu l’època amb cura: a l’estiu el Pirineu està molt massificat i a l’hivern fa fred i els dies són curts i la majoria de refugis estan tancats. Sí que, excepte Niu de l’Àguila i Gresolet, tenen un part lliure que es pot utilitzar si el refugi està tancat, però, què voleu que us digui, on hi hagi una dutxa calenta i un plat de sopa… Al meu parer, la iniciació en aquesta travessa és millor a la primavera o a la tardor. Ara, per exemple. Encara no fa fred, el Parc ja comença a tacar-se d’ocres, grocs i rojos, no hi ha massa gent i, fins el 12 d’octubre, els refugis són oberts. Què esteu esperant?