La tardor vesteix els boscos d’ocre i vermell, engreixa els torrents i empolsina de neu els cims més alts. La tardor ens porta dies més frescos i, malgrat algun aiguat impertinent, un sol càlid i acollidor i capvespres encesos. La tardor és una estació ideal per fer senderisme per Catalunya. Tenim la gran sort, en aquesta terra nostra, de poder oferir una gran diversitat de paisatges: des de les fagedes del Montseny, totes maquillades de taronja, fins els pics dels Pirineus, ja esquitxats de blanc. I què hi ha més agradable que escapar-se un cap de setmana aquí i un cap de setmana allà i fer llargues passejades sense passar fred ni calor?

Si –com a tants de nosaltres– el tema aquest de la pandèmia us ha destarotat el calendari i teniu uns dies lliures a l’octubre, plantejar-se fer una travessa d’unes poques nits és una gran idea. És una experiència assequible i molt enriquidora i, a més, allà penjat a la muntanya és més difícil que vingui algú a estossegar-te a la cara –aquí ho deixo.

cami-picasso

Com a bona berguedana que sóc, la primera ruta que em ve al cap per fer a la tardor és el Camí Picasso. Per als que no ho sabeu, Picasso va fer una estada a Gósol i les obres que hi pintà, les litografies de les quals s’exposen al Centre Picasso del poble, estan dominades pels ocres i rojos de les argiles que el pintor hi descobrí –i també de la tardor. El Camí Picasso ens porta a seguir les passes de l’artista, des de Guardiola de Berguedà fins a Bellver de Cerdanya, tot passant per Gósol, evidentment. Des del màgic Pedraforca fins la carena del Cadí, que potser trobareu un xic nevada, la ruta ens descobreix paisatges gairebé desèrtics, boscos policromàtics solcats per rierols, prats alpins i allotjaments acollidors en emplaçaments bucòlics. Una travessa ideal per fer en aquesta època.

Em veig obligada, també, a mirar una mica més lluny de casa i recomanar-vos que seguiu les petjades d’un altre personatge il·lustre, l’Abat Oliba. Montserrat sempre és espectacular, però Tavertet i Rupit són, senzillament, esplèndids a la tardor. El Camí Oliba és una ruta obligatòria per als amants del romànic català. És més llarg que el Camí Picasso, però ningú us obliga a fer-lo sencer! Podeu triar fer el tram de Montserrat a Vic (5 etapes si t’ho prens amb calma) o el tram de Vic a Sant Joan de les Abadesses (una setmaneta per tenir temps de veure-ho tot). Ara a la tardor, jo us aconsello inclinar-vos pel segon tram. El Montseny i el Ripollès són una meravella a l’octubre i, entre cingles i boscos, la ruta se us farà curta. Garantit!

camí-oliba

Bé, i què passa si pertanyeu a aquesta majoria que no té 4 dies de festa seguits a l’octubre? No patiu, que es pot fer senderisme sense haver de demanar vacances –si no, jo no en faria. Sempre podeu fer un tram d’una travessa: hi ha serveis de taxi de muntanya que us poden recollir allà on decidiu acabar i tornar-vos on hagueu deixat el cotxe. Això és un recurs fantàstic per a aquells que vulguin descobrir rutes com el Camí Picasso o Cavalls del Vent per parts: puges divendres a dormir a un refugi, dissabte vas fins el següent i diumenge et recullen en un tercer allotjament i amb un cop de taxi et retornen al punt de partida. Fàcil, còmode i molt més barat que un cap de setmana al balneari!

També és un moment ideal per anar a passar un parell de dies al Pedraforca i aprofitar per descobrir les rutes per aquest emblemàtic massís. Particularment, la volta per la vall de Gresolet, amb la seva magnífica fageda, és una excursió indispensable a la tardor.

Si sou més d’excursions curtes o aneu amb nens molt petits, sempre podeu establir un campament base en un lloc que us faci gràcia i fer passejades des d’allà. Per exemple, des del refugi de Rebost teniu una excursió fantàstica cap a Gréixer, on també hi ha una altra fageda espectacular que us deixarà bocabadats amb els seus colors. Des de Rebost mateix us podeu acostar a fer la Ruta del Trencapinyes, una volta curta (una horeta i mitja) i molt fàcil –apta, fins i tot, per a discapacitats– que discorre per l’hàbitat d’aquest ocell i on anireu trobant panells del Parc Natural que us descobriran tots els secrets del trencapinyes. I també passareu pel mirador dels Orris, amb vistes espectaculars i una àrea recreativa just al costat. Un xic més amunt per la carretera de Coll de Pal podeu completar el dia amb la Ruta de la Marmota. Si sou matiners, podreu veure –i sentir– aquests confiats mamífers, que sovint es miren amb curiositat els senderistes des de sobre una roca. Us haureu d’espavilar, però, que aviat marxaran totes a dormir i, fins la primavera, res de res!

Posats a observar mamífers, hi ha una activitat obligada a la tardor: anar a veure la brama del cérvol. Un guia expert us portarà de forma segura a veure el ritual d’aparellament d’aquests imponents animals i, a més de gaudir de paisatges màgics, assistireu a tot un espectacle de la natura. La brama del cérvol és quelcom que s’ha de veure, com a mínim, un cop a la vida, i és perfectament combinable amb el senderisme i altres activitats de muntanya. Això sí, recordeu que els cérvols en zel poden ser perillosos, no hi aneu pel vostre compte! Per a alguna cosa hi ha guies especialitzats en descobrir-vos aquest esdeveniment amb total seguretat, no sigueu irresponsables, au…

Idees no ens en falten, i hi ha opcions per a tots els gustos i requeriments. La tardor catalana ens ofereix magnífics paisatges i un clima molt més agraït per fer senderisme que els 36 ºC de l’agost. Val la pena aprofitar-ho, no trobeu?