A tots ens agrada embarcar-nos en una escapada a la natura i fer activitats a l’aire lliure. I més ara, que la pandèmia ens ha motivat a buscar destinacions en espais oberts i no massificats. Ara bé, no cal ser un geni per veure que, si no hi viatgem de manera responsable, aquests entorns d’ensomni on fugir de tot ens duraran quatre dies. I aquí és on entren els conceptes d’ecoturisme i ecoviatge, models de turisme respectuosos amb la natura, la cultura i la població local de les destinacions que pretenen promoure la conservació i el respecte al territori i les seves gents.

Què és l’ecoturisme i en què consisteix un ecoviatge

Definició i principis de l’ecoturisme

Com sol passar amb aquests termes d’ús internacional, cada diccionari i cada organització diu la seva. Hi ha milanta definicions d’ecoturisme i, al final, totes estan d’acord en que –qui ho havia de dir– la cosa va de fer turisme respectant l’entorn. Ara bé, com dirien en anglès, el diable és en els detalls. Si he de triar una definició, em quedaré amb la de la GEN (Global Ecotourism Network), que diu que l’ecoturisme és “turisme responsable a zones naturals que conserva l’entorn, manté el benestar de la població local i crea coneixement i comprensió mitjançant la interpretació i educació entre tots els implicats (visitants, personal del sector i visitats)”.

Aquesta definició queda perfilada amb una sèrie de principis, directrius i criteris (per a les certificacions en ecoturisme). Els principis bàsics de l’ecoturisme, que haurien d’adoptar tots aquells que practiquen, implementen i comercialitzen activitats d’ecoturisme, són:

• Minimitzar els impactes físics, socials, conductuals i psicològics sobre la fauna i la flora.
• Generar consciència i respecte per l’ambient i la cultura.
• Proporcionar experiències positives tant per als visitants com per als receptors.
• Proporcionar beneficis econòmics directes per a la conservació.
• Generar beneficis econòmics tant per a la població local com per a l’empresa privada.
• Oferir experiències interpretatives memorables als visitants, que ajudin a sensibilitzar-los respecte el clima polític, ambiental i social de les zones receptores.
• Dissenyar, construir i utilitzar instal·lacions de baix impacte.
• Reconèixer els drets i les creences espirituals dels indígenes de la comunitat i treballar en col·laboració amb ells per generar empoderament.

Lògicament, per poder complir aquestes promeses, l’ecoturisme ha de ser a petita escala. No pots pretendre encabir mig milió de persones en un poblet en un Parc Natural i que l’entorn no en surti perjudicat, no?

I, aleshores, un ecoviatge, què és?

Doncs, bàsicament, un viatge que es dissenya, es comercialitza i es duu a terme dins el marc de l’ecoturisme i acollint-se als principis que acabem d’esmentar. Podríem definir ecoviatge com un “viatge a una àrea natural per a conèixer-la, interpretar-la, gaudir-la i recórrer-la, alhora que s’aprecia i es contribueix de manera pràctica a la seva conservació, minimitzant els impactes sobre el medi i repercutint positivament en la població local” (Declaració d’Ecoturisme de Daimiel, 2016).

Un ecoviatge pot tenir molts formats diferents, i també existeixen activitats d’ecoturisme que es comercialitzen per separat del viatge. La clau està en que els principals atractius de la destinació siguin el patrimoni natural i cultural, en que el viatge sigui ambientalment i socialment responsable, i en el component educatiu. Viatges per conèixer, aprendre i entendre un territori en tota la seva dimensió: des del seu entorn natural, fins la seva cultura i societat. I del coneixement i la comprensió en neixen l’amor i el respecte i, per extensió, el desig de protecció.

Si faig turisme rural, estic fent un ecoviatge?

No necessàriament. El turisme rural ideal, tal com us explicàvem, és ecoturista o n’està molt a prop, perquè solen ser projectes que neixen de l’amor a la terra i, per tant, s’impliquen en tenir-ne cura. Però turisme rural i turisme actiu no sempre és sinònim d’ecoviatge.

És innegable, però, que hi ha una gran connexió. La majoria dels espais naturals propicis per desenvolupar activitats d’ecoturisme es troben en territoris rurals, per tant se solapen en gran part. També, molts allotjaments rurals col·laboren amb empreses d’ecoturisme per oferir activitats als seus clients, i molts ecoviatges es dissenyen fent nit a allotjaments rurals. Però no tots els allotjaments rurals segueixen pràctiques sostenibles ni tenen entre les seves prioritats la conservació del medi natural o el benefici de la població local. A més, no tots els turistes rurals prioritzen l’elecció de la destinació com un lloc on gaudir de manera responsable de la natura, quelcom imprescindible per qualificar com a ecoturista.

Per tant, no ens hem de confondre. Turisme rural, sí, sempre, però cal ser crítics a l’hora de triar on t’allotges i què fas durant la teva estada.

Per què és clau l’ecoturisme?

El turisme té molts impactes negatius, tant sobre el medi natural com sobre la població local, fins i tot quan és la seva activitat econòmica principal. A curt termini pot generar llocs de feina i creixement econòmic, però causa molèsties i genera sensació d’invasió, pot afavorir la pèrdua de pràctiques tradicionals, deriva en inflació,  i en malmetre la zona acaba reduint el seu potencial turístic. Per no parlar dels impactes ambientals, és clar. No podem deixar que el turisme, i els diners que mou, es mengin el patrimoni natural i cultural de les zones receptores. És necessari que el turisme sigui respectuós, responsable i, sobretot, sostenible. Sostenible en el sentit més literal i ampli de la paraula, en el sentit de sostenible en el temps. Volem seguir podent visitar gorgs i boscos espectaculars i prats alpins farcits d’isards d’aquí 10 anys? Volem que els nostres fills puguin fascinar-se amb la història i les tradicions de llocs que no coneixen? Doncs s’ha de cuidar, tot això.

Compra local, interessa’t per les tradicions i la cultura dels llocs que visites, mou-te a peu, en bicicleta o en cotxe elèctric, tria allotjaments compromesos amb el medi ambient, contracta activitats d’educació ambiental per descobrir el patrimoni natural i aprendre a valorar-lo…

Passa’t a l’ecoviatge!